Així canviaran les hipoteques i els dipòsits amb la quarta retallada de tipus

Quan el Banc Central Europeu baixa els tipus d’interès -ahir el va fer per quarta vegada consecutiva, fins a deixar-los en el 2,75%- milloren les condicions de les hipoteques, que concentren bona part de la despesa de les llars, però s’erosionen les rendibilitats dels productes d’estalvi i es rep menys pels diners en d’almodins i comptes.

Així va acabar 2024 i així comença 2025. I els senyals apunten al fet que l’escenari de relaxació monetària es mantindrà en els pròxims mesos, en un context de tebi creixement PIB (es va estancar en el quart trimestre) i inflació equilibrada, amb permís de l’impacte que puguin tenir les polítiques proteccionistes de Donald Trump.

Precisament, els riscos aranzelaris, que podrien afectar els preus i variar la senda de reducció de tipus, han truncat la tendència baixista de l’euríbor al gener. La mitjana mensual provisional (en el 2,52% mancant un dia de cotització) és una mica superior a la de desembre (2,463%), però el lleuger repunt de l’indicador no frenarà de moment l’abaratiment de les hipoteques variables. L’índex de referència per excel·lència se situa per sota del nivell de fa un any, quan rondava el 3,6%, de manera que els hipotecats pagaran pixa 25 anys amb un diferencial de l’1% en revisió, l’estalvi en la quota serà d’uns 90 euros al mes o 1.080 euros anuals.

“Aquest increment de l’euríbor, el primer després de nou mesos consecutius de descensos, s’atribueix a la persistència d’uns certs riscos inflacionistes en les dades de preus, i als senyals de millora econòmica, com els índexs PMI que han superat les expectatives”

Expliquen en Agència Negociadora. “L’amenaça encara no materialitzada de Donald Trump d’imposar forts aranzels a la UE podria provocar que els tipus es frenessin”, indica la portaveu de Kelisto. és, Estefanía González, que sembla que l’euríbor s’inclina per aquesta tesi, però, de cara al mitjà-llarg termini, el lògic seria veure nous des del BCE, almenys durant la primera meitat de l’exercici. Això portaria a l’euríbor a situar-se a l’entorn del 2%-2,25% a la fi de 2025.

Santiago Martínez Morando, cap d’anàlisi econòmica i financera d’Ibercaja, assenyala que “el gruix de l’ajust de l’euríbor a 12 2023 (4,20%) probablement ja s’ha produït i podria ser una mica més estable després dels forts vaivens dels dos últims anys”. En la fintech Ebury sostenen que “serà necessari veure més avanços en el control de la inflació a tot el món abans que el tipus euríbor a un any trenqui la barrera del 2,5% de manera convincent”.

El consens del mercat anticipa que el BCE retallarà les taxes oficials fins a un nivell terminal del 1,5%. En Axa IM mantenen tinuos fins a juny en el 2%, aconseguint el 1,5% a finals sabre de MFS Investment Management, contempla noves retallades enguany, situant el tipus d’interès entorn del 1,75% com a escenari central. Des de Renda 4 consideren que “el context actual avala la relaxació dels tipus d’interès cap als seus nivells neutrals (1,75%2,25%)”.

D’altra banda, diverses entitats han estrenat l’any donant una tisorada als preus de les seves hipoteques, i mixt, i s’esperen més ajustos a la baixa.

Notícia original : MyNews